dimecres, d’agost 15, 2007

Bandolers de Carcaixent

Açò és la Reial Pragmàtica que hagué de fer el virrei del Regne de València, per a controlar els bandolers i les bandositats que actuaven per la Ribera, al segle XVI. A Carcaixent Timors, Garrigues, Gueraus, Armengols i Nogueres contra Talens, Albeldes, Giberts, etc. Qui diu ara que açò en l'època de Franco no passava?



REAL PRAGMATICA Y EDICTE, Feta per lo Illustrissimo, y Excellentissimo senyor Don Luys Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, senyor de les viles de Pinto, y Ines, Comanador de Estriana, Lloctinent y Capita general en la present Ciutat y Regne de Valencia, sobre la persecució dels Bandolers de les viles y llochs de la Ribera, que van divagant per lo present Regne ab armes prohibides, perturbant la quietud de aquell.


Impressa en Valencia, en casa de Pere Patricio Mey, junt a S. Marti. 1609.



Ara ojats ques notifiquen y fan a saber de part de la S. C. R. Magestat, y per aquella

De part del Illustrissimo, y Excellentissimo senyor Don Luis Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, Comanador de Estriana, Senyor de les viles de Pinto, y Ines, Lloctinent y Capita general de la present Ciutat y Regne de Valencia. Que per quat poch temps ença està inquiet lo present Regne, y perturbada la pau dels poblats en aquell, y senyaladament de les viles de Alzira, Algemesi, y Carcaxent, y Universitat de Guadaçuar, y llochs de la Pobla llarga, per ocasio de les bandositats que se han mogut entre los vehins de dita vila de Carcaxent, que son los Timors, Garrigues, y Valcebres, y altres llinatges de una; y de altra los Talens de dita vila, los Llorets y Badies de la Pobla llarga, y altres de part altra: y que casi tots, o la major part dels vehins y habitadors de dites viles y pobles se han declarat per parcials, o de la una, o de la altra parcialitat, y que cascun dia se va mes encenent, dilatant, y ampliant esta enemiga, o capital enemistat entre altres viles, llochs, y pobles, valent, y favorint los uns als de un bando, y altres al altre; y que ha aplegat a tant la insolencia y atreviment dels uns y dels altres, que van, y gosen anar aquadrillats per lo present Regne, portant cada quadrilla mes de vint y cinch, o trenta homens, los quals van armats ab moltes escopetes de pedrenyal llargues y curtes, y petos, causant notables escandols per les parts y llochs per hon van, passen y trastejen; y fent, cometent, y perpetrat diverses morts, y homicidis acordats y proditoris, matat als que saben, o presumixen que son amichs o valedors de la parcialitat contraria, encara que en ninguna altra cosa mes de aquella los hajen ofes, o injuriat, estant sens recel en les cases, o anant per los camins, o en les places y carrers de les viles de hon son naturals; y que los vehins y habitadors de dites viles, llochs, y pobles estan tant atemorizats, que de ninguna manera denit gosen exir de les cases, encara que sels oferixquen coses molt importants y necessaries; pero ni encara de dia gosen exir a ses heretats a fer faenes, y cultivar y procurar sos camps, y collir sos fruyts. Y desijant sa Excellencia atallar dits mals y danys tan atroços, enormes, y detestables, y dignes de molt gran y exemplar punicio y castich: y se haja sabut y entes, aixi per los processos que en la Real Audiencia Criminal se han fet y folminat, com per les informacions que se han rebut, que los principals delinquents, facinerosos, y homicides; y perturbants la quietut del present Regne, son los seguents.

Miquel Timor menor de la vila de Carcaxent Cap de quadrilla.
Thomas Ferrer de la vila de Algemesi.
Miquel Pineda de dita vila.
Pere Valent del lloch de Albalat.
Pere Saplana
Thomas Saplana germans de la vila de Alzira.
Lluch Badia de Alzira.
Berthomeu Bellui major, de Algemesi.
Joan Lopez menor.
Berthomeu Bellui menor son fill, de dita vila.
Carbo de la Pobla.
Miquel Soriano de Alzira.
Antoni Ripoll de la Vall.
Joan Calatayut de la Pobla.
Miquel Guinovart de Algemesi.
Y altres molts, los noms dels quals al present se ignoren, los quals son de la parcialitat y bando dels Timors, y altres de sa facsio. Y de la altra parcialitat son los següents.
Geroni Lloret de la Pobla
March Talens de Carcaxent. Caps de bando.
Miquel Boyls de Guadaçuar.
Alonso lo Mallorqui.
Gabriel Vivot Mallorqui.
Vicent Salvador de Algemesi.
Vicent Escriva de Carlet.
Lluis Perales de Guadaçuar.
Lluch Badia de la Pobla.
Llorens Peris.
Andreu Sabater de Alzira.
Andreu Badia de Pere de la Pobla.
Joan Domenech.
Gregori Pastro de la Pobla.

Y convinga molt al servey de sa Magestat; quietut y benefici del present Regne, y poblats en aquell, que los dits delinqüents vingnen a mans y poder de la justicia, pera que en ses persones puguen ser executades les sentencies ja promulgades, com les ques donaran y promulgaran, y gent tan mala y facinorosa sia extirpada del present Regne, pera atallar y prevenir nos succehixquen altres, o majors danys. Perço sa Excellencia ab vot y parer del Noble Regent la Cancelleria, y Doctors de la Real Audiencia Criminal, proveheix, ordena, y mana, y ab la present dona permis y facultat a totes y qualsevol persones que pendran, o captura, o donaran orde y traça com aquells vinguen a mans y poder de la justicia, ço es per les persones dels següents

Miquel Tirmor. Geroni Lloret.
Thomas Ferrer. March Talens.
Miquel Pineda. Miquel Boyls.
Pere Valent. Alonso lo Mallorqui.
Pere Saplana. Lluch Badia.
Berthomeu Bellui major.

Los quals ja tenen sentencies a mort, Cent lliures de diners de la Regia Cort per cascu de aquells que portaran, o posaran vius en mans y poder de la justicia; eo de poder traure una persona de treball, encara que condemnada a mort, ab que no tinga instancia de part, a arbitre de sa Excellencia y Real Consell Criminal, y encara que sia dels mateixos desuper nomenats, ab que no sien ni Miquel Timor, ni Geroni Lloret, ni March Talens. Y a qui donara qualsevol de aquestos tres, q son Cap de bando, promet sa Excellencia donar dites Cent lliures; y mes de poder de treball una persona, com dit se ha desus. Y en respecte dels altres que encara no tenen sentencies de mort, pero consta per les informacions, que son de les quadrilles de aquells, que son,

Berthomeu Bellui menor. Gregori Pastor.
Thomas Saplana. Gabriel Vivot.
Miquel Soriano. Vicent Salvador.
Joan Calatayud. Vicent Escriva.
Lluis Perales. Llorens Peris.
Joan Lopez menor. Andreu Sabater de Alzira.
Carbo de la Pobla. Andreu Badia de Pere, de la Pobla.
Antoni Ripoll. Joan Domenech
Miquel Guinovart. Lluch Badia de la Pobla.

Sa Excellencia inseguint lo mateix vot y parer, promet a qualsevol persona que pendra, o donara traça com sia capturat qualsevol de aqlls, y posats en ma y poder de la justicia, Cinquanta lliures per cascu, eo de poder traure de treball alguna persona, ab que no sia condemnada a mort, sino a altres penes, a arbitre aixi mateix de sa Excellencia, y Real Consell Criminal, y no tinga instancia de part.
Y per quat es cosa sabuda y notoria, que tots los desuper nomenats van per lo present Regne carregats, com deus se ha dit, de moltes escopets, aixi de la mida, com de pistoles; y sia cosa molt dificil pendre y capturar aquells, o almenys corre molt gran y notori perill, de que ab les armes q porten poden matar; y damnificar a les persones quels voldran capturar, resistint en quan podran, ara sien oficials Reals, o altres ministres de justicia, ara sien particulars. Per ço sa Excellencia dona permis y facultat a totes y qualsevol persones, que en tal cas de resistencia valida los puxen maten, no podentlos haver en altre forma, sens encorriment de pena alguna: y en est cas promet donar de diners de la Regia Cort per los dits Miquel Timor, Geroni Lloret, y March Talens, Docentes lliures per cascu de aquells; y per qualsevol dels altres Cinquanta lliures.

Y considerat que lo entretenirse dits bandolers en lo present Regne, y no voler exir de aquell, y lo causarle dits danys, inquietuts, y homicidis, y la perturbacio de la pau y quietut del present Regne, naix y prove de tenir en lo present Regne dits delinqüents molts parents, amichs, valedors, auxiliadors, y receptadors quels valen y afavorixen en quat han de menester, y estos son causa per los avisos quels donen, y intelligencies y correspondencies secretes que ab aquells tenen, de que no puguen ser haguts per los oficials de la justicia, y desije sa Excellencia ab riguroses y graves penes punir, y castigar semblants valedors, auxiliadors, fautors, receptadors, y encubridors. Perço ab lo mateix vot y parer proveheix, ordena y mana, que ninguna persona de qualsevol estat, o codicio que sia, encara que sia pare, o mare, fills, germans, ni parents, en qualsevol grau de consanguinitat, ni afinitat, no gose, ni de huy en avant presumeixca per fi, ni per interposades persones prestar, ni donarlos auxili, ni favor per qualsevol via, o manera q sia; y senyaladament pa, vi, llum, foch, ni altra qualsevol provisio de menjar; ni armes, ni provisio, o municio de aqlles; ni parlar, tractar, ni comunicar, publica, ni secretament, de paraula, ni per escrits; receptar, recollir, encubrir, o en altra qualsevol manera valer, y afavorir y auxiliar als desus dits y declarats, ni qualsevol de aquells, ara sien dels condemnats a mort, com dels que encara no tenen sentencies, sots pena als contrafahents si seran Senyors titulats, o Barons, o Senyors de vassalls, Cavallers militars, o altres que gozen de previlegi militar, de Cinchcentes lliures moneda del present Regne, ultra de les ja imposades ab altres Reals Pragmatiques, aplicadores, ço es lo terç al acusador, encara que sia oficial Real; lo terç als jutges que donaran sentencia; y lo terç als Cofrens de sa Magestat, ab que lo tal acusador done prova bastant de dit auxili, y de cinch anys de Ora, ahon hajen de servir a sa Magestat a ses propies despeses, y del segrest de ses jurisdiccions per temps de altres cinch anys, los emoluments de les quals se apliquen aixi mateix als Cofrens Reals de sa Magestat: y si seran plebeyos, de docentes lliures, aplicadores en la forma desus dita, y de haver de servir en les galeres de sa Magestat com a galeots, y remers forçats, y sens sou algu per temps de cinch anys: y tots encorreguen aixi mateix en altres, e majors penes, a arbitre de sa Excelencia y Real Consell: lo qual arbitre se puga estendre segons lo genero de receptacio y auxili; y en los plebeyos fins a pena de mort natural exclusive. Y que en les sobredites penes encorreguen respectivament les persones desus dites, no sols los que actualment seran trobats receptar dits delinqüents; pero encara los que ab llegitima y suficient prova de testimonis seran convençuts de dit auxili, favor, o receptacio, o confabulacio, ab la delliberacio del Real Consell Criminal, y aço en respecte dels homens; y si seran dones plebeyes, en pena de cent lliures, partidores com desus es dit, y altres penes a arbitre de sa Excellencia y Real Consell imposadores, segons les circunstancies y qualitats de dita receptacio, o auxili, y favor.

Y per quant seria cosa molt contingent, que alguna persona o persones, ara sia oficial Real, o particular, tinguessen avis, o noticia, q los desus dits delinqüents, o algu, o alguns de aquells estiguessen dins alguna casa, dins de algun poble, o fora de aquell en alguna altra part, y vingues a donar avis al Senyor de tal poble, dins de la qual, eo del terme del qual estigues, o estiguessen dits malfatans, o Alcayt, o Iusticia, o Batle del tal lloch, que en continent que sels haja donat est avis, o noticia, lo tal Senyor, o oficial a qui fera donat, ab summa diligencia y cuydado haja de fer repicar la campana, si convindra; o sino ab lo secret major que li sera possible, ab la gent de tal poble que sera necessaria, ab les armes que tindran yxquen y vajen a capturar los tals delinqüents, sots pena si seran negligents en fer y efectuar lo desus dit, de privacio de officis y carrechs publichs de administracio de justicia per quatre anys, y de Cent lliures, a arbitre de sa Excellencia, als tals oficials; y als Senyors dels pobles sots pena de Docentes lliures, partidores ut supra, y en altres penes a arbitre, fins en segrest de la jurisdiccio, com ja se ha dit desus: y als particulars que essent manats, o sentint lo rebato y repich de campana que no acudiran ab les armes que tindran, a afavorir a tal Senyor, o oficial, de deu lliures, y un mes de preso: y aixi mateix hajen de anar perseguint los dits delinqüents etiam fora del terme de sa jurisdiccio, fins tat ab tot effecte los hajen pres vius; u en cas de valida resistencia, los hajen mort. Y perque ignorada no puga ser allegada, mana sa Excellencia fer y publicar la present publica y Real Crida, aixi en la present Ciutat; y llochs acostumats de aquella, com en les demes Ciutats, viles y llochs del present Regne, ahon sia necessari, y convinga.

El Marques de Carazena.


V. Aguirre Reg. V. Don R. Sans L. G. Thes.

V. Pasqual. V. Rodriguez.

V. Baziero. V. Burgos Fisci Advocatius.

Franciscus Paulus Alreus.


Die xviiij. Mensis ianuarii Anno Millesimo Sexcentesimo nono.